Blog
La tornada a l'escola
Darrerament s’ha parlat i s’ha remarcat molt el fet de prioritzar l’acompanyament emocional de cara a aquest curs.
I això, que inicialment sona molt bé, a mida que van enumerant totes les mesures de seguretat que cal prendre al tornar a l’escola, ja no sona tant bé i fins i tot pot deixar de tenir sentit.
Dóna la sensació, en ocasions, que ens parlen d’oferir acompanyament emocional a un infant o jove com qui li ofereix un paquet de retoladors nous. No. Acompanyar emocionalment vol dir que estàs A PROP, al costat, acompanyant.
I un bon acompanyament emocional no només vol dir estar allà, també implica contacte físic. Poder fer i rebre una ABRAÇADA, una CARÍCIA és quelcom de màxima importància per al benestar emocional de tothom, però per una criatura, que està en ple creixement, és vital.
Quan un infant o jove rep una mostra d’afecte d’algú de referència o proper (familiar, escola, amics...) creix la seva SEGURETAT i la seva AUTOESTIMA, se sent bé, se sent estimat, sent que és important. Sent que forma part d’alguna cosa i es sent connectat.
A més, ens parlen d’iniciar tot un acompanyament emocional a l’escola com si fins ara això no s’hagués fet. Si cerquem el terme Acompanyament, s’especifica com: l’essència i acció principal de l’orientació educativa. El docent-tutor que acompanya ofereix a l’alumne les ajudes pedagògiques necessàries perquè aquest pugui desenvolupar el seu procés d’aprenentatge singularitzat. Aquest acompanyament porta associat el valor del respecte i es construeix des del vincle ètic de la interacció amb l’alumne. Però que no ho fèiem ja abans? Que ens preguntin als mestres, tutors, monitors de menjador, cap d’estudis, orientadors,... les hores (no només dins de classe) dedicades a seguir, conduir, escoltar, connectar amb l’alumne. Les emocions venen implícites en el nostre dia a dia i com a tal, part de la nostra feina era recollir-les i treballar també amb elles (tant les nostres pròpies com la del nostre alumnat). Caldrà fer petites modificacions, això sí. Però la feina s’ha de continuar i no variar.
La confiança i el benestar emocional d’un infant o adolescent s’enforteix quan constata que el seu entorn el rep, l’escolta, el mira, l’acull, l’integra en el grup... Que n'és de difícil fer tot això si hem de portar mascareta i mantenir la distància social! Difícil o impossible, diríem, fins i tot. Ara que no podem abraçar amb el cos haurem d’abraçar amb les paraules.
És clar que acompanyar emocionalment també vol dir parlar i escoltar, i això encara ho podem fer, fins i tot virtualment, però fins i tot virtualment és del tot impossible que ens mirem directament als ulls mentre somriem o parlem. No tindrem totes les respostes ni totes les solucions, però creiem que si realment volem fer un bon acompanyament emocional a l’alumnat, caldrà donar-li una volta a tot plegat i ser sensats amb el que hi ha. I amb aquestes cartes que ens han tocat procurarem fer la millor jugada.
Zaida Calafell
7 de setembre 2020